Diumenge al matí ens llevàrem ben d’hora, i anàrem a berenar a un forn que hi havia ben a prop de l’hotel. Es tracta del Pallarès, des d’ara per a mi un dels millors forns de la ciutat: el xuxo que em vaig menjar era farcit de crema, i n’hi havia tanta que vessava en mossegar. La xocolata desfeta, d’allò més espesseta. Genial!

Al migdia anàrem a dinar a un altre dels locals emblemàtics de la ciutat: la Fonda Gaig. Menjàrem calçots, macarrons (una de les seves especialitats), patates braves (les millors que he tastat, juntament amb les del Comerç 24), croquetes de cervell, etc. I, de postres, fruita, nata i fraules i xocolata.

A la tarda, vam visitar la pastisseria de Carles Mampel, el Bubó. Els pastissos que tenen entren per la vista, tot fa molta mengera! I, ja per acabar, ens aturàrem a prendre una cervesa al bar restaurant El Lobo, situat a la zona del Raval. Ens va cridar molt l’atenció la seva decoració!

En definitiva, una ruta que us recomano a tots! Això sí: us haureu d’eixamplar una mica els pantalons…

Aquest cap de setmana, aprofitant que hem tengut tancat, hem fet una escapadeta gastronòmica a Barcelona. Us explicaré una mica què hem fet: per començar, dissabte en arribar el primer que férem va ser l’aturada obligatòria al mercat de la Boqueria. Vam tenir sort, perquè vam trobar algunes espècies que ens feien falta per a un dels plats de la nova carta. Després de voltar entre fruites molt ben compostes, peix fresc i diferents varietats de carn, vam anar a prendre un cafè ben carregadet i un croissant per agafar forces. A migdia, ens vam encaminar a una de les fites del nostre viatge: el Freixa Tradició. Ens va costar una mica trobar-lo, però el temps perdut va valer la pena: vam tastar el menú degustació, i vam sortir encantats. Aquí teniu un parell d’imatges del dinar:

En haver dinat, per fer la digestió anàrem a passejar una mica pel barri de Gràcia i vísitàrem alguns dels seus comerços més emblemàtics (per exemple, ens aturàrem al famós forn Reykyjavík). Continuàrem davallant pel passeig de Gràcia i, a més de fer parada en algunes botigues de roba, passàrem una bona estona regirant gadgets de cuina a la botiga Vinçon. I, a la nit, tornàrem a pujar per anar a sopar a la barra del Coure, on vam desgustar uns pèsols amb botifarra i uns popets realment bons.

Aquests dies s’ha celebrat la trobada gastronòmica Madridfusión. Sempre és bo que cuiners de llocs i estils molt diferents ens mostrin les seves propostes. Si voleu consultar-ne els esdeveniments més significatius, podeu fer-ho al següent enllaç:

 

Us recordo que els nostres plats estan elaborats amb productes locals, la gran majoria, i de temporada. Ah! La carta es basa en mitges racions (més un aperitiu que canviem semanalment) amb la finalitat que pugueu fer un tast dels quatre plats que més us vénguin de gust. El preu mitjà és de 28 €.

Sens dubte, un dels programes gastronòmics més destacats de la programació de Catalunya Ràdio és el Tàpies variades, presentat per Pere Tàpias. Us deixo l’enllaç del podcast del programa d’avui, 21 de gener:

La procedència de tots els productes que fem servir a la nostra cuina és molt important: fem feina amb producte autòcton i de temporada. En l’àmbit del peix, el desaparegut Santi Santamaria feia unes reflexions molt encertades a aquest respecte:

Avui us volia recomanar una novetat editorial: La cuina japonesa del Kabuki, de Ricardo Sanz (Barcelona: Columna, 2011). Es tracta d’una obra de fusió Japó-Madrid que no us deixarà indiferents!